Bacalla amb Sanfaina per Diumenge de Rams

Publicada en Publicada en Si no el millor es un dels millors Restaurants d'Andorra on la qualitat s'uneix al saber fer

Amb el pas del temps el dejuni es va transformar en abstinència, que consisteix en tenir prohibits determinats aliments, com alguns tipus de carns o menjars molt condimentats que eren considerats impurs, per exemple la carn de terra (animals que viuen a terra) es considerava un pecat menjar-la. Els cargols, els ànecs i el peix es consideraven carn d’aigua i per tant es podien menjar. Com que la carn estava prohibida, les carnisseries tancaven i fins el “Dissabte de Glòria” (el dia abans de Pasqua) només obríem el dia que els tocava per torn rigorós, per poder vendre carn de moltó que necessitaven els malalts. En principi el peix s’acostumava a menjar fresc, però donat que es transportava a l’interior de la Península en transports lents i poc adequats, no sempre arribava en bones condicions, per això van pensar de conservar-lo en sal per tal de que no es fes malbé; per aquest motiu es menjaven moltes arengades (sardines conservades en sal) i com a plat de festa bacallà: budells de bacallà, bacallà amb panses i pinyons i altres plats però sempre cuinats amb oli ja que els greixos com el llard estaven prohibits per procedir d’animals.Amb el pas del temps el dejuni es va transformar en abstinència, que consisteix en tenir prohibits determinats aliments, com alguns tipus de carns o menjars molt condimentats que eren considerats impurs, per exemple la carn de terra (animals que viuen a terra) es considerava un pecat menjar-la. Els cargols, els ànecs i el peix es consideraven carn d’aigua i per tant es podien menjar. Com que la carn estava prohibida, les carnisseries tancaven i fins el “Dissabte de Glòria” (el dia abans de Pasqua) només obríem el dia que els tocava per torn rigorós, per poder vendre carn de moltó que necessitaven els malalts. En principi el peix s’acostumava a menjar fresc, però donat que es transportava a l’interior de la Península en transports lents i poc adequats, no sempre arribava en bones condicions, per això van pensar de conservar-lo en sal per tal de que no es fes malbé; per aquest motiu es menjaven moltes arengades (sardines conservades en sal) i com a plat de festa bacallà: budells de bacallà, bacallà amb panses i pinyons i altres plats però sempre cuinats amb oli ja que els greixos com el llard estaven prohibits per procedir d’animals.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *