La festa de la Candelera a Andorra és la que, a 40 dies del Nadal es celebra el dia 2 de febrer

Publicada en Publicada en Si no el millor es un dels millors Restaurants d'Andorra on la qualitat s'uneix al saber fer

La festa de la Candelera és la que, a 40 dies del Nadal (es celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. L'acabament del cicle de Nadal   Fins al dia d'avui no es consideraven acabades les festes de Nadal, que duraven una seixantena de dies, des de la Puríssima que cau el dia 8 de desembre, fins avui. Durant tot el període que comprèn aquest cicle era costum menjar torrons i neules cada diumenge, sobretot a les cases on ho podien fer. Menjat després d'avui, en canvi, era mirat amb estranyesa. Pel Camp de Tarragona, per la Conca de l'Ebre, el llevant de taula típic d'avui era el menjar-blanc, llaminadura feta a la paella amb farina d'arròs i llet, aromatitzada amb llimona i canyella.  Es creu que avui és l'últim dia de l'hivern i es sol dir: "Si la Candelera riu, el fred és viu i si la Candelera plora, el fred és fora", però tot i així, s'afegeix: "Però tant si plora com si riu, el fred és viu".La festa de la Candelera és la que, a 40 dies del Nadal (es celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera.

L’acabament del cicle de Nadal   Fins al dia d’avui no es consideraven acabades les festes de Nadal, que duraven una seixantena de dies, des de la Puríssima que cau el dia 8 de desembre, fins avui. Durant tot el període que comprèn aquest cicle era costum menjar torrons i neules cada diumenge, sobretot a les cases on ho podien fer. Menjat després d’avui, en canvi, era mirat amb estranyesa. Pel Camp de Tarragona, per la Conca de l’Ebre, el llevant de taula típic d’avui era el menjar-blanc, llaminadura feta a la paella amb farina d’arròs i llet, aromatitzada amb llimona i canyella.  Es creu que avui és l’últim dia de l’hivern i es sol dir: “Si la Candelera riu, el fred és viu i si la Candelera plora, el fred és fora”, però tot i així, s’afegeix: “Però tant si plora com si riu, el fred és viu”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *